Cada dia anem a l'escola o bé el cap de setmana estem força ocupats amb activitats com el futbol, la rítmica, el bàsquet... ens aixequem, esmorzem i som-hi cap a la feina!
Us proposem que a colònies tot just després d'esmorzar fem una petita aturada abans de començar les activitats on podem escoltar una cançó, fer una petita reflexió, un comentari d'alguna imatge que hem vist per la televisió en els darrers dies, una petita pregària o una dinàmica alegre i moguda per començar el dia...
El Bon Dia és un moment especial que ens serveix :
-per començar el dia ple d'energia.
-per fer quelcom tots junts en un espai diferent a l'escola o la casa.
-per ser còmplices i amics del nou dia.
-per obrir el cor als altres.
-per agafar vitalitat i despertar-nos.
Un Bon Dia és un clam a la vida!
Us deixem aquí un BoN dIa dels que podriem fer al CC Molí de la Roda o bé al Casal La Salle amb un grup de nois i noies de Primària.
Aquesta és la història d'un gripau que participava en una gran cursa de gripaus. És una bona reflexió per abans de fer una excursió.
La cursa de gripaus
Hi havia una vegada una cursa... de gripaus....
 |
| CSD |
Es concentraren en el lloc una gran multitud de
gripaus.
Molts altres gripaus s’aplegaren per vibrar i cridar
per aquells atletes...
La competició va començar... i sortiren els
concursants, tot saltironant...
 |
| CSD |
Però, com que la multitud no creia que poguessin
arribar al capdamunt d’aquella torre, allò que més se sentia era:
“Quina pena !!! Aquests gripaus no ho aconseguiran...
no ho aconseguiran...”
Els gripaus van començar a desistir...
Però n’hi havia un que persistia i continuava pujant i
pujant
...a la recerca del cim de la
torre...........................
 |
| CSD |
La multitud continuava cridant: "... Quina
pena !!! No ho aconseguireu !..."
I els gripaus ho anaven deixant, donant-se per
vençuts...
Excepte aquell gripau que seguia i seguia
constant....................
i ara, cada vegada amb més força...........................................
A punt d’acabar la competició, tots van desistir, menys
aquell gripau
el qual, curiosament, en contra de tots, seguia i
seguia.....fins aconseguir arribar al cim de la torre amb tot el seu esforç...
Els altres volien saber què li havia passat.
Un petit gripau se li apropà per preguntar-li com és
que ell sí havia aconseguit d’acabar tan dura prova...
I va descobrir
que...
era sord !
 |
| CSD |
..No permetis que, les persones que sempre són
negatives,esfondrin les millors i més sàvies esperances del teu cor !
Esforçat i sigues constant i així podràs realitzar els
teus somnis.
Sigues positiu
i sigues “sord” de les paraules negatives.
I per acabar un joc de gripaus:
Els jugadors, es divideixen en 2 grups, formant 2 files índies; el
primer de cada fila té una pilota. Al iniciar-se el joc, els participants deuen
passar la pilota per sota de les cames, de un en un, fins arribar al últim de
la fila. Aquest deu col·locar la pilota entre els genolls i avançar cap
endavant saltant, sense tocar la pilota amb les mans, fins arribar al principi
de la fila. Si la pilota cau, podrà agafar-la amb les mans i es tornarà a
iniciar la carrera de salts des de darrere. El equip que acabi abans serà el
guanyador.
En finalitzar el joc els dinamitzadors direm BON DIA!!!!
VISCA LES COLÒNIES!
Aquest petit relat el podreu trobar en vàries pàgines web però he triat aquest blog on també podreu trobar altres contes que podeu utilitzar per crear els vostres "moments".
bibliografia de la història:
http://obrimunafinestralmon.blogspot.com.es/2011/06/la-carrera-de-gripaus.html