Us volem presentar una novetat amb molta estima. Parlant amb el Sr. Jesús, l'alcalde de Sant Martí Sesgueioles, vam descobrir que Apel·les Mestres, un artista català del modernisme, va passar llargues temporades en aquesta vila. Aquí va estiuejar en vàries ocasions i no es d'estranyar i sí de suposar que el seu món màgic i la seva natura que veiem reflexada en les seves il·lustracions, possiblement, sortissin de la inspiració dels paisatges dels voltants del Molí de la Roda, frondosos, amb aigua abundant i ple de fades i gnoms.
L'eix d'animació d'aquests tres dies de colònies van relacionats amb l'artista i els seus personatges fantàstics. Tindrem l'oportunitat de conèixer a l'Apel·les Mestres i ell ens presentarà les seves fàbules i en especial la de "Liliana". Podrem viatjar pel seu imaginari i viure en el seu món. Captarem la vida del modernisme a Catalunya i en especial la vida dels fantàstics estius de l'Apel·les Mestres tot passejant i remullant-se en el Molí de la Roda.
QUI VA SER L'APEL·LES MESTRES?
L'Apel·les Mestres el podríem definir com una figura polifacètica ja que va ser dibuixant, il·lustrador, poeta, dramaturg, crític, narrador, traductor, músic i floricultor que donava a la jardineria el seu caràcter artístic.
Apel·les Mestres i Oñós va néixer a Barcelona el 1854, fill de l'arquitecte encarregat de la Catedral de Barcelona, dels Camps Elisis, del Gran Teatre el Liceu i de la primera casa que es féu a l'Eixample.
De petit va estudiar en un col·legi francès i posteriorment es va matricular a l'Escola de Belles Arts, La Llotja on tingué professors com en Claudi Lorenzale o Lluís Rigalt. Li agradava molt llegir i va recollir un gran fons bibliogràfic, dominava el català, el castellà, el francès i tenia nocions d'italià, alemany i anglès. Però per damunt de tot li agradava dibuixar.
Va ser il·lustrador en revistes com "La Campana de Gràcia" i "L'esquella de la Torratxa" i es parla de que va fer més de 40.000 dibuixos entre publicats i inèdits. De jove també va publicà proses i poesies i poc després es va atrevir amb el teatre on va estrenar més de 60 obres com "L'avi Xena", "La barca", "Nit de Reis"... va fer col·laboracions en "La Rosons" de Morera, "Picarol" de Granados...
Va ser un gran amant de les flors, cosa que el portà a fer un bonic jardí a casa seva al Carrer Permanyer n.9 de Barcelona i degut a aquesta estimació va escriure també "Consells elementals de jardineria". Apel·les Mestres va ser anomenat Rei de les Hortènsies per la gran estima que tenia a les flors i en especial a les hortènsies.
L'any 1900 va perdre la visió d'un ull cosa que més endavant deixà dibuixar i gairebé d'escriure i proliferà amb les cançons que li donaren nova popularitat.
Apel·les Mestres era una artista complet, barrejava sàtira i tendresa. Era capaç d'escriure un llibre de poemes, il·lustrar-los, posar-hi música, dibuixar-ne els figurins i dissenyar el relligat del llibre.
"Liliana" va ser el seu llibre més important. Va ser publicat l'any 1907. En aquest llibre hi ha complexos dibuixos a ploma en tota una plana i apareixen el elements principals de l'artista: els bosc animat, els gnoms, animals fabulosos, alguns personaficats, flors exuberants, i Flor-de-Lis i Liliana, parella de silfs que protagonitzen l'obra.
"Liliana" representa un intent d'adaptar l'esteticisme de l'artista a la corrent del moment que era el modernisme. El seu imaginari fabulós era molt adient pel Simbolisme plàstic arrelat en l'Art Noveau. Aquesta obra és l'obra total, és la peça més ambiciosa del artista, és poesia, dibuix i disseny gràfic. Constitueix la idea màxima de la natura i un dels exponents més clars del seu pre-rafaelitisme.
"Liliana" és la història de tres gnoms, guardians celosos de la selva, i de Liliana, la dona-flor, que acaba fugint a la plana amb Flor-de-Lli, el rei dels silfs. Aquest món de gnoms i de fades té un enemic que és l'home i que després d'organitzar una autèntica croada acabaran vencent.
Va ser proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1908, en els Jocs Florals de Barcelona.Se li va concedir la Creu de la Legió d'Honor de França. Va ser acollit com a membre en l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la de Belles Arts de Sant Jordi. Va rebre diversos homenatges en vida i també la medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
Apel·les Mestres després d'una vida metòdica i ordenada quan li preguntaven com havia arribat a vell, els contestava "Amb molta aigua fresca per fora i molt cafè per dins!" i quan tenia vora els vuitanta anys deia als amics amb humor "El que em temo, és que no em deixarà envellir!". Aquest artista va morir l'any 1938 amb vuitanta quatre anys.
Us deixem aquí una petita visualització del llibre de Liliana que hem trobat a la red i a continuació també un petit resum de l'obra teatrelitzada amb titelles per la companyia "El Grillo Títeres"
VISCA LES COLÒNIES!
BIBLIOGRAFIA:
APEL·LES MESTRES (1854-1936).En el cinquantenari de la seva mort. Revista monogràfic.Nadal del 1985. Fundació Jaume I. Ed Edigraf, SA. Tamarit, 1985.
